VII Trobada dissabte

El tresor de la glosa i els bertsos

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a la VII Trobada de glosa i vers improvisat a l’illa de Menorca, organitzada per l’associació Soca de Mots. Els convidats d’aquesta edició han estat els glosadors de Mallorca, en representació de l’associació cultural Glosadors de Mallorca i des d’Euskal Herria s’han desplaçat tres bertsolaris, en representació d’Euskal Herriko Bertsozale Elkartea.
Se’ns fa difícil explicar en poques línies les emocions i sentiments que hem pogut viure en aquesta trobada, però per arribar a una VII Trobada, on en anteriors edicions hem tingut el goig d’escoltar improvisadors d’arreu del món (Argentina, Uruguai, Itàlia, Illes Canàries,....), volem fer una mirada enrera perquè s’entengui tot el que el bertsolarisme ha aportat a la glosa menorquina.
A principis dels anys 90, a Menorca tan sols quedaven dos o tres glosadors veterans que cantessin en públic, i l’art de la improvisació no s’ensenyava enlloc. Així, l’any 1995 el glosador Miquel Ametller va participar a una trobada d'improvisadors d’arreu del món a Donostia. Allà va explicar com estava la situació dels glosadors menorquins, llavors koldo Tapia li va dir que la glosa era un tresor que estava en perill, aleshores li va recomanar a n’en Miquel Ametller que es fessin tallers de glosat, a fi que hi hagués un relleu generacional i assegurar la supervivència de la glosa. N’Ametller va realitzar aquests tallers a través de l’associació Soca de Mots que es va fundar l’any 1999. Els tallers han donat el seu fruit, i avui en dia Menorca compta amb una vintena de glosadors, o sigui que l’objectiu de la supervivència del tresor de la glosa s’ha assolit.
Tornant a la VII Trobada que s’ha celebrat aquests dies a Menorca, volem remarcar una altra aportació feta des d’Euskal Herria, com ha estat la injecció d'il·lusió i moral que ens han transmès, explicant l’evolució del bertsolarisme, animant-nos a seguir amb nous tallers, amb el repte d’aconseguir que qualque dia la glosa s’ensenyi a l’escola pública i aquest tresor torni a tenir el prestigi que li pertoca dins la societat menorquina.
Ara que ja ha passat la trobada, pensem que ha valgut la pena fer tota la feina que suposa organitzar aquest esdeveniment, i a tots ens ha enriquit. Ens queden molt records, l’amistat que ens uneix amb els germans mallorquins, el somriure de Julio Soto, la tendresa de Jone Uria, la dolçor de Miren Amuriza i la simpatia i professionalitat de la traductora al català Estibaliz Lizaso. Tots aquests records han arrelat als nostres cors, com una soca que protegeix un tresor que amb l’ajut del bertsolarisme ara està en bones mans i que ja mai no ens podran robar.
Des de Menorca volem donar el nostre agraïment més sincer a Bertsozale Elkartea, i en especial a Jon Agirresarobe i Ainhoa Aranburu.

Taula Rodona VII Trobada

Dins el Marc de la VII trobada de glosa i vers improvisat es va celebrar una taula rodona on es van tractar diversos temes relacionats amb el món de la glosa.

La Taula va estar dirigida i moderada per la Sra. Concha Juanola, Gerent del teatre principal de Maó i van participar el Sr. Joan Lluís Torres, Conseller d’educació del Consell Insular de Menorca; Sra. Miren Amuriza, bertsolari; Sr Mateu Matas, glosador i president de l’associació cultural glosadors de Mallorca i Moisès Coll, glosador i president de l’associació Soca de Mots de Menorca.

Preguntats sobre les motivacions que els van dur a ser glosadors, es va remarcar la importància d’un entorn vivencial que els va dur a aproximar-se a la glosa. Aquest entorn en moltes ocasions s’ha perdut i s’ha produït una desconnexió entre els espais de comunicació de les diferents generacions que ha impedit la sortida natural i escalonada de nous glosadors.

Fa només uns 15 anys només hi quedaven uns pocs glosadors tant a Mallorca i a Menorca i semblava que la glosa havia entrat en una via morta en no haver-hi relleu generacional. Es va reconèixer que els tallers formatius havien estat essencials per millorar la situació, fins arribar a tenir una vintena de glosadors tant a Menorca com a Mallorca però que encara hi falta molt de camí per arribar a la situació que tenen al Euskal Herria. Amb aquest sentit Miren Amuriza, va explicar com la improvisació oral estava inclosa dins el currículum escolar, apart dels tallers que es feien de forma permanent en moltes poblacions. Aquesta situació els ha duit a tenir una gran popularitat. Va remarcar que el camí per arribar fins aquesta situació no ha esta fàcil i ha hagut de superar moltes dificultats.

El conseller d’educació, el Sr. Joan Lluís Torres, va afirmar que una vegada assolida la situació actual gràcies als tallers, feia falta una segona fase i entrar la glosa dins l’educació reglada. Ho raonava en el sentit que la glosa pot ser un servei a la cultura al ser un tema transversal. Abans però, es va convenir en que feia falta sistematitzar una didàctica pròpia i que l’impuls per obrir el camí ha de ser de la pròpia associació d’amants de la glosa i que l’administració tenia el paper d’aplanar el camí.

Referent als nous espais de comunicació es va assenyalar la importància i la força que tenien els medis de comunicació (televisió, internet) per promoure sa glosa. En Mateu Matas, va dir que havien estat una eina potentíssima que havia fet arribar la glosa a molta gent de Mallorca però que tenia el perill d’arribar a desvirtuant-la si era mal emprada. La Sra. Mireia Amuriza va senyalar com al País Basc els havia ajudat per arribar a la popularitat actual, amb programes propis a la televisió i espais periòdics i habituals a la premsa escrita i amb actuacions realment multitudinàries, sobretot a partir de retransmetre els concursos que realitzen a nivell nacional.

La conveniència o no d’exportar el tema dels concursos va ser debatut a demanda del públic assistent i es va senyalar que podia ser una bona eina per millorar la qualitat de la glosa a partir de l’autoexigència dels propis glosadors però que no es veia clar de quina forma es podria objectivitzar una valoració dels glosadors. Es va veure que encara no s’ha arribat al punt de maduresa .

Referent a les funcions de la glosa, tot i perdre una part de la funció comunicativa que tenia en la antiguitat, els participants van senyalar que la glosa es podia adaptar molt bé a les necessitats de la societat actual. Com a funcions del tot vigents el Sr. Moisès Coll va assenyalar que la funció comunicativa de la glosa encara tenia sentit i vigència que permetien donar altres versions de la realitat amb un sentit crític i reflexiu amb un toc d’humor i d’ironia a l’actualitat.

Des de l’associació volem agrair a tots els participants a la taula rodona i en especial a la Sra. Concha Juanola pel seu paper en aconseguir un debat positiu i enriquidor per totes les parts on segurament s’ajudarà a definir un poc millor el camí que ens ha de dur a recuperar la glosa amb totes les seves vessants .

No podem més que agrair també al Consell Insular de Menorca i l’ajuntament de Mercadal el seu suport i facilitats donades, a Gin Xoriguer, i a tota la gent amant de la glosa, que de forma desinteressada ha donat una ma d’ajuda i ha permès la realització de la VII trobada de glosa i vers improvisat.

Més fotografies

VII TROBADA DE GLOSA I VERS IMPROVISAT

Aquest és el programa de la VII Trobada de Glosa i Vers Improvisat:

Divendres, 22 d'octubre a la Sala Multifuncional d'Es Mercadal, a les 21:00h.

Dissabte, 23 d'octubre a la Sala de Plens del Consell Insular, a les 19:00h Taula Rodona i a les 21:00h actuacions.

Participen:
Bertsozale Elkartea: bertsolaris del País Basc i Navarra
Assocació cultural de glosadors de Mallorca: glosadors mallorquins
Soca de Mots: glosadors de Menorca

Taula rodona: Miquel Ametller, Mateu Matas, bertsolari a determinar i Joan Lluís Torres (conseller de cultura). Moderador: David Sintes.