La Taula va estar dirigida i moderada per la Sra. Concha Juanola, Gerent del teatre principal de Maó i van participar el Sr. Joan Lluís Torres, Conseller d’educació del Consell Insular de Menorca; Sra. Miren Amuriza, bertsolari; Sr Mateu Matas, glosador i president de l’associació cultural glosadors de Mallorca i Moisès Coll, glosador i president de l’associació Soca de Mots de Menorca.
Preguntats sobre les motivacions que els van dur a ser glosadors, es va remarcar la importància d’un entorn vivencial que els va dur a aproximar-se a la glosa. Aquest entorn en moltes ocasions s’ha perdut i s’ha produït una desconnexió entre els espais de comunicació de les diferents generacions que ha impedit la sortida natural i escalonada de nous glosadors.
Fa només uns 15 anys només hi quedaven uns pocs glosadors tant a Mallorca i a Menorca i semblava que la glosa havia entrat en una via morta en no haver-hi relleu generacional. Es va reconèixer que els tallers formatius havien estat essencials per millorar la situació, fins arribar a tenir una vintena de glosadors tant a Menorca com a Mallorca però que encara hi falta molt de camí per arribar a la situació que tenen al Euskal Herria. Amb aquest sentit Miren Amuriza, va explicar com la improvisació oral estava inclosa dins el currículum escolar, apart dels tallers que es feien de forma permanent en moltes poblacions. Aquesta situació els ha duit a tenir una gran popularitat. Va remarcar que el camí per arribar fins aquesta situació no ha esta fàcil i ha hagut de superar moltes dificultats.
El conseller d’educació, el Sr. Joan Lluís Torres, va afirmar que una vegada assolida la situació actual gràcies als tallers, feia falta una segona fase i entrar la glosa dins l’educació reglada. Ho raonava en el sentit que la glosa pot ser un servei a la cultura al ser un tema transversal. Abans però, es va convenir en que feia falta sistematitzar una didàctica pròpia i que l’impuls per obrir el camí ha de ser de la pròpia associació d’amants de la glosa i que l’administració tenia el paper d’aplanar el camí.
Referent als nous espais de comunicació es va assenyalar la importància i la força que tenien els medis de comunicació (televisió, internet) per promoure sa glosa. En Mateu Matas, va dir que havien estat una eina potentíssima que havia fet arribar la glosa a molta gent de Mallorca però que tenia el perill d’arribar a desvirtuant-la si era mal emprada. La Sra. Mireia Amuriza va senyalar com al País Basc els havia ajudat per arribar a la popularitat actual, amb programes propis a la televisió i espais periòdics i habituals a la premsa escrita i amb actuacions realment multitudinàries, sobretot a partir de retransmetre els concursos que realitzen a nivell nacional.
La conveniència o no d’exportar el tema dels concursos va ser 
debatut a demanda del públic assistent i es va senyalar que podia ser una bona eina per millorar la qualitat de la glosa a partir de l’autoexigència dels propis glosadors però que no es veia clar de quina forma es podria objectivitzar una valoració dels glosadors. Es va veure que encara no s’ha arribat al punt de maduresa .
Referent a les funcions de la glosa, tot i perdre una part de la funció comunicativa que tenia en la antiguitat, els participants van senyalar que la glosa es podia adaptar molt bé a les necessitats de la societat actual. Com a funcions del tot vigents el Sr. Moisès Coll va assenyalar que la funció comunicativa de la glosa encara tenia sentit i vigència que permetien donar altres versions de la realitat amb un sentit crític i reflexiu amb un toc d’humor i d’ironia a l’actualitat.
Des de l’associació volem agrair a tots els participants a la taula rodona i en especial a la Sra. Concha Juanola pel seu paper en aconseguir un debat positiu i enriquidor per totes les parts on segurament s’ajudarà a definir un poc millor el camí que ens ha de dur a recuperar la glosa amb totes les seves vessants .
No podem més que agrair també al Consell Insular de Menorca i l’ajuntament de Mercadal el seu suport i facilitats donades, a Gin Xoriguer, i a tota la gent amant de la glosa, que de forma desinteressada ha donat una ma d’ajuda i ha permès la realització de la VII trobada de glosa i vers improvisat.
5 comentaris:
M'imagino uns glosadors convidats a glosar en diferents àmbits sobre medi ambient, política, cultura,... (a més a més d'entretenir), tal i com vaig entendre que es feia al País Basc.
Ah! I respecte a l'aparició de la glosa als mitjans de comunicació, tampoc seria massa difícil sortir en premsa si des de Soca de Mots s'envien notes de premsa, l'agenda,... als diaris. no? Em sembla que també està a les nostres mans
No hi ha cap video on es puguin veure les actuacions dels glosadors i bertsolaris?
Si si
A ses properes eleccions que els candidats facin debats glosant. Hi guanyaríem molt.
Molt bon lloc. Jo vaig ensopegar amb el seu bloc i volia dir que realment he gaudit de la navegació del teu bloc. Després de tot vaig a estar subscriure al seu feed RSS i espero que escriure de nou aviat!
Publica un comentari a l'entrada