El tresor de la glosa i els bertsos

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a la VII Trobada de glosa i vers improvisat a l’illa de Menorca, organitzada per l’associació Soca de Mots. Els convidats d’aquesta edició han estat els glosadors de Mallorca, en representació de l’associació cultural Glosadors de Mallorca i des d’Euskal Herria s’han desplaçat tres bertsolaris, en representació d’Euskal Herriko Bertsozale Elkartea.
Se’ns fa difícil explicar en poques línies les emocions i sentiments que hem pogut viure en aquesta trobada, però per arribar a una VII Trobada, on en anteriors edicions hem tingut el goig d’escoltar improvisadors d’arreu del món (Argentina, Uruguai, Itàlia, Illes Canàries,....), volem fer una mirada enrera perquè s’entengui tot el que el bertsolarisme ha aportat a la glosa menorquina.
A principis dels anys 90, a Menorca tan sols quedaven dos o tres glosadors veterans que cantessin en públic, i l’art de la improvisació no s’ensenyava enlloc. Així, l’any 1995 el glosador Miquel Ametller va participar a una trobada d'improvisadors d’arreu del món a Donostia. Allà va explicar com estava la situació dels glosadors menorquins, llavors koldo Tapia li va dir que la glosa era un tresor que estava en perill, aleshores li va recomanar a n’en Miquel Ametller que es fessin tallers de glosat, a fi que hi hagués un relleu generacional i assegurar la supervivència de la glosa. N’Ametller va realitzar aquests tallers a través de l’associació Soca de Mots que es va fundar l’any 1999. Els tallers han donat el seu fruit, i avui en dia Menorca compta amb una vintena de glosadors, o sigui que l’objectiu de la supervivència del tresor de la glosa s’ha assolit.
Tornant a la VII Trobada que s’ha celebrat aquests dies a Menorca, volem remarcar una altra aportació feta des d’Euskal Herria, com ha estat la injecció d'il·lusió i moral que ens han transmès, explicant l’evolució del bertsolarisme, animant-nos a seguir amb nous tallers, amb el repte d’aconseguir que qualque dia la glosa s’ensenyi a l’escola pública i aquest tresor torni a tenir el prestigi que li pertoca dins la societat menorquina.
Ara que ja ha passat la trobada, pensem que ha valgut la pena fer tota la feina que suposa organitzar aquest esdeveniment, i a tots ens ha enriquit. Ens queden molt records, l’amistat que ens uneix amb els germans mallorquins, el somriure de Julio Soto, la tendresa de Jone Uria, la dolçor de Miren Amuriza i la simpatia i professionalitat de la traductora al català Estibaliz Lizaso. Tots aquests records han arrelat als nostres cors, com una soca que protegeix un tresor que amb l’ajut del bertsolarisme ara està en bones mans i que ja mai no ens podran robar.
Des de Menorca volem donar el nostre agraïment més sincer a Bertsozale Elkartea, i en especial a Jon Agirresarobe i Ainhoa Aranburu.