Codolades

Una codolada és una història en vers que explica de forma disbaratada alguna feta. Les ubicacions o personatges solen ser coneguts pels destinataris però sa història sol ser una invenció amb continus dobles sentits i "codolades" que volen més que ferir, divertir a sa gent.
Es solen aprendre i recitar en diferents àmbits, en general a la mitja part d'un glosat o en qualsevol altre moment adhient.

Una definició més formal la trobam a la pàgina de Cultura Popular de Menorca
"La codolada és una composició poètica de to popular en què es combinen alternadament els versos de vuit síl·labes rimant amb versos de quatre o cinc síl·labes (i antigament versos també versos de set amb versos de tres síl·labes). Malgrat que la mesura típica sigui la de peu trencat, moltes contenen fragments en mesura fixa. Ara bé, com que la mesura dels versos és força irregular, el Diccionari General de la Llengua Catalana la defineix com una sèrie indefinida de versos, alternativament llargs i curts, que remen per parell.
Una altra característica del gènere és l’extensió, que sempre sol ser considerable; una codolada ha de tenir un mínim de dotze versos. L’etimologia popular relaciona el nom de la composició “codolada” amb el seu caràcter satíric, que molts cops resulta feridor i fa tant de mal com un cop de pedra, una codolada.
És un gènere d’estructura senzilla i admet qualsevol tema per desenvolupar. Les que més abunden a Menorca són les de to popular i vulgar, humorístic o satíric."

En podeu veure dos exemples actuals

Codolada recitada pel  glosador Joan Moll de Maó, a l'acte d'enllaçats per la llengua

CODOLADA JOAN MOLL

Codolada feta pe'n Jaume Gener de Ferreries (Jaume es recader), a la mitja part d'un glosat fet al lloc d'Algendar d'en Gomila.

CODOLADA JAUME GENER (l'amo des peu del Toro)
CODOLADA JAUME GENER (sa somera embruixada)