Entre tots vam constatar que:
- Pareix que antigament no es miraven si la guiterra estava a un o altra to, però vist en perspectiva fa pensar que cantaven un to o un to i mig més avall (algunes gravacions quasi s'arriba als dos tons). Actualement, o estan afinades al to normal o se'n davalla mig.
- Existeixen tres tonades: la que feim tots normalent (per avall), la tonada "antiga" o maldita "contralt" (per amunt) i una tercera tonada que està en procés de recerca i que no té res a veure amb aquestes dues.
- Cadascú té el seu to i una tonada característica, i açò és un enriquiment per a tothom, el que hem de procurar és no sortir del so de les porgueres.
...
Vam provar de cantar les gloses un to i mig més avall. Primerament amb la tonada "cap avall" i vam notar que era diferent, alguns es trobaven estranys (se suposa que per falta de costum) i a d'altres els anava millor per la seva tesitura de veu. On sí va poder arribar tothom és a fer la tonada "cap amunt".
Vam acordar que es farien gravacions dels glosats antics que tenim i qui estigui interessat que vagi provant les tonades damunt la veu dels glosadors. Amb la pràctica agafarem seguretat. Més envant provarem de fer la tonada en públic, encara que ningú no està obligat a res.
Per no destrampar guiterres es va proposar que l'associació en compri un parell o tres per afinar-les un to i mig més avall i els sonadors que ho desitgin en podrien fer ús (sempre d'acord amb els glosadors que han d'intervenir).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada