Felicitació Felip Munar

Glosa nadalenca, amb cert regust de crisi, però amb la renovada esperança de cada any.

Ja me’n vaig cap als cinquanta

i això és un bon senyal

que mig segle bé s’ho val

tenir alegria tanta:

vàrem néixer als seixanta,

ja era al segle passat,

molt de temps hem caminat

enfonsant bé la llavor

i esperant en l’horitzó

un nou Sol ressuscitat.

És ben dur el dia a dia

i més si hi ha sofriment

l’angoixa del patiment

enterboleix l’alegria;

ens entendreix l’establia

d’un Naixement ben humil,

és un quadre tan senzill

que va obrir l’esperança

a una nova aliança

per obrar un nou estil.

Tots vivim molt aviat

i ara el temps ja mai ens basta

som com aquell que just tasta

el menjar mai no acabat;

però el camí ha davallat,

s’escurça cada any el temps,

a poc a poc o corrents

l’horabaixa torna gris

i no demana permís

ni a covards ni a valents.

Convé posar-hi esment,

que la crisi no s’endugui

ni fer que campi qui pugui

el que feim amb sentiment:

dir persones i no gent,

ser amics i no companys,

tots tendrem uns millors guanys,

serem un poc més feliços

i no seran estantissos

els: AMICS MEUS, QUE MOLTS D’ANYS!

Del vostre amic Felip Munar i Munar, amb sincers desitjos de pau i esplendorosa felicitat. BON NADAL 2009